Ahir a les notícies, van estar ensenyant els glaciars de l'Himalaya, i conseqüentment l'Everest, la montaña més alta del món, s'estaven desfent, ja que en un any, la temperatura ha augmentat 1ºC. Ja sé que això sembla poquíssim, però hem de tenir present que si no fem res per evitar-ho, aviat patirem més conseqüències.
Mentre això estava passant, a l'altra banda de la Terra, patien unes inundacions terribles.
Crec que tots hauriem de ser conscients del que està passant. La Terra no és un joc, i d'ella en depenem més de 6.000 millons de persones.
Canviant de tema, ara si vols anar a l'Everest, hauras de pagar. Els països que viuen a prop de l'Himalaya han aprofitat el gran de flux de gent que hi va per crear el seu propi negoci. Per escalar les montanyes s'ha de pagar unes quotes en forma de permís que varien segons les zones, la temporada i el nombre d'expedicionaris.
Encara tens ganes d'anar a l'Himalaya?¿
31 may 2007
"Poder" o vida?
L'altre dia vaig llegir a La Vanguardia un article que explicava que una dona de 44 , mare de quatre fills, de Nova Zelanda, vivia gràcies a una màquina que estava enxufada a l'electricitat, la qual l'ajudava a respirar.
La qüestió és que es veu que feia 3 mesos que no pagaven la factura del llum (per la foto es veia una família mol humil i m'imagino que anaven molt justos de diners). El tècnic de la companyia de llum els va anar a avisar que els tallaria la llum, i així ho va fer, tot i que la familia va avisar-lo que la dona necessitava l'aparell per viure. El tècnic va dir que es LIMITAVA A FER LA SEVA FEINA.
Ara, un cop la dona ja està enterrada, els familiars han pagat la factura, i la casa ja torna a tenir llum. Una mica tard no??
Se'm fa creus que això hagi pogut passar.
Hem arribat a un punt on la gent amb "poder" és capaç de fer qualsevol cosa per tal de guanyar més i més calers, encara que sigui trepitjant a la resta de la humanitat, i fins i tot jugant amb les seves vides.
La qüestió és que es veu que feia 3 mesos que no pagaven la factura del llum (per la foto es veia una família mol humil i m'imagino que anaven molt justos de diners). El tècnic de la companyia de llum els va anar a avisar que els tallaria la llum, i així ho va fer, tot i que la familia va avisar-lo que la dona necessitava l'aparell per viure. El tècnic va dir que es LIMITAVA A FER LA SEVA FEINA.
Ara, un cop la dona ja està enterrada, els familiars han pagat la factura, i la casa ja torna a tenir llum. Una mica tard no??
Se'm fa creus que això hagi pogut passar.
Hem arribat a un punt on la gent amb "poder" és capaç de fer qualsevol cosa per tal de guanyar més i més calers, encara que sigui trepitjant a la resta de la humanitat, i fins i tot jugant amb les seves vides.
28 may 2007
examens, treballs, i examens
I després diuen que els estudiants viuen molt bé.
Tenim 3 setmanes seguides plenes d'examens, i ara un treball de 10 pgs....en fi...he de baixar a la terra i ser conscient que estic a la universitat!!
Un cop acabats els examens, au busca pis per l'any que bé. A l'estiu no només serà piscina i platja, també hi haurà llibres entre mig. Buenu i a part que s'aurà de treballar per guanyar algun caleró. I llavors ve la vida personal (que ocupa moool de temps) i per suposat la vida familiar i la de les amistats. Ufff és que s'ha de tenir temps per tot si es vol tenir tantes coses, i per anar bé no es pot cagar en cap d'aquests multitudinaris aspectes.
Solució: agafar-se un ratet lliure per estar sol cada dia, i això dona molta energia per poder fer tot lu altre durant el dia. I per suposat ser molt OPTIMISTA!!!
En fi molta sort a tothom que estigui tan ocupat com ho estem tots els estudiants!!
Tenim 3 setmanes seguides plenes d'examens, i ara un treball de 10 pgs....en fi...he de baixar a la terra i ser conscient que estic a la universitat!!
Un cop acabats els examens, au busca pis per l'any que bé. A l'estiu no només serà piscina i platja, també hi haurà llibres entre mig. Buenu i a part que s'aurà de treballar per guanyar algun caleró. I llavors ve la vida personal (que ocupa moool de temps) i per suposat la vida familiar i la de les amistats. Ufff és que s'ha de tenir temps per tot si es vol tenir tantes coses, i per anar bé no es pot cagar en cap d'aquests multitudinaris aspectes.
Solució: agafar-se un ratet lliure per estar sol cada dia, i això dona molta energia per poder fer tot lu altre durant el dia. I per suposat ser molt OPTIMISTA!!!
En fi molta sort a tothom que estigui tan ocupat com ho estem tots els estudiants!!
15 may 2007
smog
Avui a QI hem estat parlant del smog i m'ha cridat l'atenció ja que mai n'havia sentit a parlar. Per això he buscat més informació.
L'Smog va ser molt típic a ciutats molt grans, com Londres i Chicago, amb molta indústria. Fins fa poc es cremaven grans quantitats de carbó i petroli pesat, amb molt de sofre. Llavors es formava com a subproducte el diòxid de sofre (SO2). Aquest gas es barrejava amb la boira que hi havia a l'atmosfera i això en unes determinades condicions es formava SO3. Aquest últim gas, quan es barrejava amb la humitat de l'aire, es formava àcid sulfúric (H2SO4). Aquest últim compost és tòxic per als éssers vius, i barrejat amb la pluja, es forma la pluja àcida, com tothom coneixem.
Però el que "han" fet els químics (que no sempre contaminen tal com pensa molta gent), és reduir les quantitats de SO2 de la següent manera: CaCO3 - CaO + CO2 (descomposició de la calcita). El CaO es barreja amb el SO2 ( 2CaO + 2SO2 + O2 - 2CaSO4) i fa que es formi CaSO4 en comptes de SO3.
Avui en dia els combustibles que originen aquest tipus de contaminació es cremen en instal·lacions amb sistemes de depuració o dispersió molt millors que en aquells temps. Tot i que a Xina aquest problema no està del tot solucionat.
L'Smog va ser molt típic a ciutats molt grans, com Londres i Chicago, amb molta indústria. Fins fa poc es cremaven grans quantitats de carbó i petroli pesat, amb molt de sofre. Llavors es formava com a subproducte el diòxid de sofre (SO2). Aquest gas es barrejava amb la boira que hi havia a l'atmosfera i això en unes determinades condicions es formava SO3. Aquest últim gas, quan es barrejava amb la humitat de l'aire, es formava àcid sulfúric (H2SO4). Aquest últim compost és tòxic per als éssers vius, i barrejat amb la pluja, es forma la pluja àcida, com tothom coneixem.
Però el que "han" fet els químics (que no sempre contaminen tal com pensa molta gent), és reduir les quantitats de SO2 de la següent manera: CaCO3 - CaO + CO2 (descomposició de la calcita). El CaO es barreja amb el SO2 ( 2CaO + 2SO2 + O2 - 2CaSO4) i fa que es formi CaSO4 en comptes de SO3.
Avui en dia els combustibles que originen aquest tipus de contaminació es cremen en instal·lacions amb sistemes de depuració o dispersió molt millors que en aquells temps. Tot i que a Xina aquest problema no està del tot solucionat.
27 abr 2007
NAPALM=símbol d'horror al Vietnam
El Napalm o gasolina gelatinosa és un combustible que produeix una combustió més duradera que la de la gasolina simple. Aquesta característica ha fet que sigui utilitzat per alguns exèrcits en varies guerres.
Bombes d'aviació- Utilitzaven el sabó fet de pols d'alumini i naftalina i palmitat. i ho barrejaven amb gasolina i s'obtenia gel de gasolina.
Això produeix una substància altament inflamable i que crema lentament. El pitjor de tot és que es pot apagar mitjançant la immersió total en aigua o amb privacitat d'oxigen, però en qualsevol altra cas crema indefinidament. És possible encendre-ho amb qualsevol cosa que s'encengui la gasolina normal.
Projectils i granades- Per a fer aquestes armes utilitzaven un altre tipus de napalm , el qual era molt consistent en una barreja de sofre, pols d'alumini, òxid de ferro, sodi, fòsfor blanc... que arribava a temperatures superiors als 3000ºC.
Pk es va inventar el napalm?Donsc perquè els exèrcits feien servir la gasolina com a arma destructiva, però el problema era que es cremava molt ràpidament i reduïa la seva eficàcia en combat. Aleshores va surgir el napalm que està en forma gelatinosa i així durava més la seva combustió, ja que cremava més lentament.
" De sobte la meva roba estava envoltada de flames. Vaig veure el foc sobre el meu cos, en especial sobre el meu bras. En aquell instant vaig pensar que, si sobrevivia, seria lletja i anormal en comparació als altres nens. Estava molt asustada, perquè no veia ningú al meu voltant. Només foc i fum. Plorava i corria per escapar del foc. El miracle és que els meus peus no es van cremar. Vaig seguir corrent, corrent, corrent " . Aquest és el relat que pertany a la pròpia Kim en un reportatge a la cadena britànica BBC. Quan li va passar això a la Kim només tenia 7 anys. Aquesta dona té avui 44 anys i viu a Canadà.
Kim Phuc, la nena vietnamita, corrent despullada i plorant amb el cos cremat per napalm, fugint del foc.
Bombes d'aviació- Utilitzaven el sabó fet de pols d'alumini i naftalina i palmitat. i ho barrejaven amb gasolina i s'obtenia gel de gasolina.
Això produeix una substància altament inflamable i que crema lentament. El pitjor de tot és que es pot apagar mitjançant la immersió total en aigua o amb privacitat d'oxigen, però en qualsevol altra cas crema indefinidament. És possible encendre-ho amb qualsevol cosa que s'encengui la gasolina normal.
Projectils i granades- Per a fer aquestes armes utilitzaven un altre tipus de napalm , el qual era molt consistent en una barreja de sofre, pols d'alumini, òxid de ferro, sodi, fòsfor blanc... que arribava a temperatures superiors als 3000ºC.
Pk es va inventar el napalm?Donsc perquè els exèrcits feien servir la gasolina com a arma destructiva, però el problema era que es cremava molt ràpidament i reduïa la seva eficàcia en combat. Aleshores va surgir el napalm que està en forma gelatinosa i així durava més la seva combustió, ja que cremava més lentament.
" De sobte la meva roba estava envoltada de flames. Vaig veure el foc sobre el meu cos, en especial sobre el meu bras. En aquell instant vaig pensar que, si sobrevivia, seria lletja i anormal en comparació als altres nens. Estava molt asustada, perquè no veia ningú al meu voltant. Només foc i fum. Plorava i corria per escapar del foc. El miracle és que els meus peus no es van cremar. Vaig seguir corrent, corrent, corrent " . Aquest és el relat que pertany a la pròpia Kim en un reportatge a la cadena britànica BBC. Quan li va passar això a la Kim només tenia 7 anys. Aquesta dona té avui 44 anys i viu a Canadà.
Kim Phuc, la nena vietnamita, corrent despullada i plorant amb el cos cremat per napalm, fugint del foc.
14 abr 2007
Com funciona un panyal??
Els panyals moderns poden retenir "quilos" d'orina i seguir semblant secs.
Com s'explica?
La solució està en el tipus de substàncies químiques, quasi totes sintètiques, presents en ell i en la forma en que es disposen aquestes substàncies al fabricar el panyal.
La capa interna està feta de polipropilè, un plàstic de tacte suau que es manté sec. La part central està feta d'un polvo "superabsorbent" (poliacrilat de sodi) combinat amb celulosa "peluda", i a més a més d'una capa de fibra que evita que el fluid es quedi només en un punt i l'obliga a distribuir-se per tota la superfície. La capa externa és de polipropilè, amb una banda elàstica en torn als muslos per imepdir l'escapament del fluid.
El poliacrilat de sodi.
Els poliacrilats són polímers superabsorbents degut a la seva estructura. En el cas del poliacrilat de sodi, els grups carboxilats de sodi (-COONa) pengen de la cadena principal. Amb el contacte amb l'aigua es desprenen ions Na+ , deixant lliure els grups negatius (-COO-). Com que estan carregats negativament, es repelen entre si, per lo qual el polímer es "desenrotlla" i absorbeix aigua. El poliacrilat de sodi és un polímer de masa molecular molt elevada, per lo qual no es dissolt , sino que gelifica.
El poliacrilat de sodi
El poliacrilat de sodi pot absorbir aigua destil·lada fins a unes 800 vegades la seva pròpia massa. Si a més d'aigua destil·lada s'hi troben presents altres substàncies, com és el cas de l'orina, la capacitat d'absorbció es redueix molt. Els ions i les salts dissoltes poden reduir aquesta capacitat en un factor superior a 1o.
Com s'explica?
La solució està en el tipus de substàncies químiques, quasi totes sintètiques, presents en ell i en la forma en que es disposen aquestes substàncies al fabricar el panyal.
La capa interna està feta de polipropilè, un plàstic de tacte suau que es manté sec. La part central està feta d'un polvo "superabsorbent" (poliacrilat de sodi) combinat amb celulosa "peluda", i a més a més d'una capa de fibra que evita que el fluid es quedi només en un punt i l'obliga a distribuir-se per tota la superfície. La capa externa és de polipropilè, amb una banda elàstica en torn als muslos per imepdir l'escapament del fluid.
El poliacrilat de sodi.
Els poliacrilats són polímers superabsorbents degut a la seva estructura. En el cas del poliacrilat de sodi, els grups carboxilats de sodi (-COONa) pengen de la cadena principal. Amb el contacte amb l'aigua es desprenen ions Na+ , deixant lliure els grups negatius (-COO-). Com que estan carregats negativament, es repelen entre si, per lo qual el polímer es "desenrotlla" i absorbeix aigua. El poliacrilat de sodi és un polímer de masa molecular molt elevada, per lo qual no es dissolt , sino que gelifica.
El poliacrilat de sodi
 |
Fem sabó...
Fer sabor és una de les síntesis químiques més antigues ja que els romans i els grecs utilitzaven un sabó que obtenien fent bullir sèu de cabra amb una pasta formada per cendra de foc de llenya i aigua( potassa).
Un sabó és una barreja de sals d'àcids grassos de cadenes llargues. Per exemple, si es fa amb oli d'oliva, s'obté el sabo "de Castilla". Se li pot afegir alcohol per fer-lo transparent, colorants, aromes,etc.
Avui en dia encara el fa el sabó amb l'oli que sobre quan fregim a casa.
Bé, anem a fer sabó!!
Material que necessites:
-Recipient de fang, metall o vidre.
-Cullera o pal de fusta
-Caixa de fusta
-250 ml d'oli
-250 ml d'aigua
-42 g de sosa càustica (NaOH)
Procediment:
Tira en el recipient, la sosa càustica i afegeixe-hi l'aigua. ¡No toquis en cap moment amb la mà la sosa, ja que és corrosiva i et pot cremar la pell! Al preparar aquesta dissolució pots observar que es desprèn calor. Aquesta calor és necessària perquè es produeixi la reacció.
Afegeix a poc a poc l'oli, barrejant contínuament, durant al menys una hora. Quan aparegui una pasta espesa blanca hauràs aconseguit el teu objectiu! Si vols que faci olor, hi pots tirar alguna escencia (llimona, maduixa).
A vegades passa que per molt que remanem, la barreja ha quedat líquida. El sabó s'ha "tallat". No ho tiris, passa la barreja per una olla i calenta-ho en el foc de la cuina. Barrejant de nou apareixerà el sabó.
Tira la pasta obtinguda en una caixa de fusta perquè es vagi escorrent el líquid que sobra. Després de dos dies pots tallar-lo a trossos. I ja el pots fer servir!
Pots observar que el sabó que has fet és molt suau al tacte. Això es degut a la glicerina que porta, que s'obté com a subproducte de la reacció.
Ara ja no tens excusa per no rentar-te!!
Un sabó és una barreja de sals d'àcids grassos de cadenes llargues. Per exemple, si es fa amb oli d'oliva, s'obté el sabo "de Castilla". Se li pot afegir alcohol per fer-lo transparent, colorants, aromes,etc.
Avui en dia encara el fa el sabó amb l'oli que sobre quan fregim a casa.
Bé, anem a fer sabó!!
Material que necessites:
-Recipient de fang, metall o vidre.
-Cullera o pal de fusta
-Caixa de fusta
-250 ml d'oli
-250 ml d'aigua
-42 g de sosa càustica (NaOH)
Procediment:
Tira en el recipient, la sosa càustica i afegeixe-hi l'aigua. ¡No toquis en cap moment amb la mà la sosa, ja que és corrosiva i et pot cremar la pell! Al preparar aquesta dissolució pots observar que es desprèn calor. Aquesta calor és necessària perquè es produeixi la reacció.
Afegeix a poc a poc l'oli, barrejant contínuament, durant al menys una hora. Quan aparegui una pasta espesa blanca hauràs aconseguit el teu objectiu! Si vols que faci olor, hi pots tirar alguna escencia (llimona, maduixa).
A vegades passa que per molt que remanem, la barreja ha quedat líquida. El sabó s'ha "tallat". No ho tiris, passa la barreja per una olla i calenta-ho en el foc de la cuina. Barrejant de nou apareixerà el sabó.
Tira la pasta obtinguda en una caixa de fusta perquè es vagi escorrent el líquid que sobra. Després de dos dies pots tallar-lo a trossos. I ja el pots fer servir!
Pots observar que el sabó que has fet és molt suau al tacte. Això es degut a la glicerina que porta, que s'obté com a subproducte de la reacció.
Ara ja no tens excusa per no rentar-te!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
